Hola a tots!
En aquesta entrada
us parlaré d’un recurs molt important en l’etapa de l’educació infantil,
l’autoretrat. Durant aquesta cicle, els nens senten curiositat per tot i, a poc
a poc, coneixen el seu cos, aprenen a dominar-lo i elaboren
una imatge sobre ells mateixos. Per tan podríem dir que aquesta és una eina
útil a l’hora de fomentar aquestes capacitats als alumnes. En el moment que fan
un retrat d’ells, s’analitzen i es comparen amb els altres i amb l’entorn.
 |
| Aquesta és la meva tira amb tots els autoretrats. |
Per poder
realitzar-ho tenim diferents maneres. Us recomano utilitzar el paint, el dibuix
amb llapis i algunes aplicacions de la xarxa. Aquestes últimes permeten tenir
un retrat més ben definit i visualment més agradable, però tots els trets
característics de la persona són aproximats ja que disposen de moltes opcions
per definir la persona però no totes. En el meu bloc (a la part de baix), trobareu varis enllaços per poder fer un avatar mitjançant aplicacions de la xarxa. Al contrari, a
l’hora d’utilitzar el paint, segons la meva experiència, resulta difícil
dibuixar amb precisió perquè l’ús del ratolí no t’ho permet. Però si ho intenten perseverantment, acaba quedant quelcom similar al propòsit del dibuixant. Tot i així, té moltes
eines per poder dibuixar un retrat que tingui semblança amb allò que representa
i segur que la gent que ho domina aconsegueix precisió. Per últim, es pot utilitzar el recurs del dibuix amb paper, amb el qual si ets hàbil pots fer que
quedi allò que tu desitgis: detalls, la figura de la persona exacte... Aquestes eines són diferents recursos que ens poden ajudar
quan siguem mestres. Podeu utilitzar-les i veure les diferencies entre elles i la
gran utilitat per plasmar la nostra imatge i els nens, la seva.
Per altra banda, us recomano un joc, per treballar l'autoretrat, que consisteix en dues activitats. La primera és relacionar
fotos de famosos amb el seu retrat mitjançant la semblança. Aquest resulta difícil en algunes ocasions, ja que alguns retrats són figurats i no tenen gaires
igualtats aparentment. L’altra consisteix en relacionar els autoretrats que han fet cada nen amb una fotografia seva.
Aquesta evidentment resulta més fàcil, pel fet de que es coneixen entre ells i, a més a més, perquè si no estàs segur de que s'assembla a un dels avatars, ho pots
comparar amb el dibuix a llapis o amb el paint o els altres dos avatars que hi
ha. Clarament, el primer joc no és gens adequat pels nens d’Infantil i, fins
i tot, dubtaria pels de Primària. A cicle superior ho podrien fer, ja que aquests
ja haurien desenvolupat la capacitat d’identificar i comparar objectes Tot i
això, el grau d’encerts potser seria relativament baix. Els d’Infantil els
proposaria la segona activitat, tot i que, si els retrats se’ls fan ells no
crec que poguessin encertar-ho perquè tenen una baixa capacitat de proporció i
tendeixen a dibuixar allò que els hi crida més l’atenció en la persona (ex: si
veuen una noia amb els cabells llargs, es centraran en fer-li uns cabells llarguíssims).
 |
| Exemple de retrats dificultosos |
Una unitat
didàctica, que proposaria per tal de treballar les mateixes capacitats que
proporciona l’autoretrat, seria una activitat que es basaria en fer un dibuix d’ells
mateixos cada més, així veurien l’evolució. Això sí, els dies previs a cada
dibuix, es realitzarien petits exercicis com fer-se massatges entre ells, posa’ls-hi
una cançó de les parts del cos, etc. És a dir, descoberta del seu propi cos o del cos humà.
Aquest exercici és adequat per Infantil i per tot tipus de nens. Una altra manera de treballar aquestes capacitats seria amb un recurs anomenat Jclic. El professor perfectament pot elaborar-ne un de nou (per crear-ne un de nou utilitzar el programa conegut amb el nom de Jclic author) i pot fer una foto a cada nen i fer-ne un trencaclosques o una activitat d'associació, relacionant cada part del seu cos amb el nom de la part, etc.
I recordeu, sigueu curiosos, investigueu i experimenteu!
